Si abans del plantejament del projecte Espai Barça, les instal·lacions del Club havien quedat obsoletes en molts aspectes, amb més del 40% de l’Estadi sense reformar des de l’any de la seva construcció (1957), ara és el mateix projecte Espai Barça el que ha quedat desfasat després d’anys d’espera, perquè no preveu els avenços i les innovacions tecnològiques, mediambientals, constructives i socials que requereix un projecte d’aquesta magnitud, que ha de generar més oportunitats per al desenvolupament social i econòmic del Club i que ha de tenir una vigència de la qual puguin gaudir les futures generacions.
Projecte infravalorat en cost i temps
Amb l'entrada de la nova Junta Directiva, tenim l'oportunitat de revisar i actualitzar els costos reals del projecte, ja que aquests no es corresponen amb la realitat de l’Espai Barça tal com estava plantejat. El cost real del pla de finançament que van aprovar els socis en el referèndum de 2014 està totalment desfasat, i estava infravalorat tant pel que fa al pressupost com per les condicions econòmiques que exigia, amb una reducció del deute a 200 milions d'euros que no només no s'ha aconseguit mai, sinó que actualment s'ha disparat per sobre dels 1.300 milions. També pel que fa al calendari d'obres.
Els costos d’inversió estaven totalment infravalorats en comparació amb altres projectes ja executats o en marxa al món, i no preveien les millores tecnològiques i de sostenibilitat que s’han d’exigir a un projecte que volem que sigui vigent durant molts anys. A més, l’única instal·lació del projecte que es va acabar, l’Estadi Johan Cruyff, ha tingut un cost molt superior al que es va pressupostar. Els 4 milions d’euros que havia de costar van acabar sent 19 milions.
Els retalls econòmics que ha anat patint l’Espai Barça han anat perjudicant i empobrint progressivament el projecte constructiu, i es volien mantenir estructures obsoletes per a la construcció del nou Estadi que condicionaven negativament la seva funcionalitat futura.
Afectacions als socis amagades
Des del punt de vista social, l’anterior projecte causava uns perjudicis en els socis i sòcies abonats i uns riscos per a la seguretat de les persones que no estaven suficientment explicats. L’impacte del projecte que implicava la construcció d’una nova primera graderia, tal com estava plantejada, obligava a moure més de 12.500 socis i sòcies cap a la tercera graderia, i aquesta és una línia vermella que la Junta Directiva no vol traspassar pel greuge que comporta per a aquests abonats afectats. Amb les millores que s’implementaran en el projecte constructiu, l’afectació serà mínima.
El Club està considerant diferents escenaris entre els quals s’ha valorat la possibilitat d’anar a jugar fora del Camp Nou, fet que tindria un impacte directe en el calendari d’obres, reduint el termini de construcció inicial, podent dur a terme així una reforma tan eficient com sigui possible.
En l’àmbit econòmic, cal fer un projecte que optimitzi ingressos i faci més competitiu el Club i, després de la pandèmia, també es fa necessari revisar i revaluar la funcionalitat de les nostres instal·lacions.
